Durant la trobada del III Espai Factor Humà del 28 d’octubre de l’any passat, en Daniel Iniesta, director de Recursos Humans de la Fundació Jesuïtes Educació va presentar el Projecte Horitzó 2020 que estan duent a terme a sis de les seves vuit escoles i que com ell mateix presenta: “És el nostre somni de transformació profunda de l’educació a través de la innovació disruptiva, de la gestió de les persones i de la transformació d’aquestes persones”.

 


Començaré aquest comentari a la conferència d’en Daniel Iniesta en el marc del 3r Espai Factor Humà per les seves paraules finals: “Nosaltres no som els únics ni els millors, però aprenem molt i ens agrada compartir-ho”. Quedem-nos amb aquesta idea, un punt d’humilitat i molta generositat, amb un mateix i amb els altres.

Sospito que aquestes paraules no sonaran noves a molts lectors del blog i que, sens dubte, gairebé tots podríem fer-nos-les pròpies ajustant-les al nostre sector d’activitat. Però la innovació que ens presentarà en Daniel no està en els conceptes, està en els fets. Sospito també que molts que subscriuríem la frase no hem estat capaços de dur-la a terme. Vegem-ho.

Què implica el Projecte 2020? Essencialment és un projecte de transformació i canvi que segueix els paràmetres més ortodoxes de la consultoria:

  1. Anàlisi del context.
  2. Diagnòstic de la situació.
  3. Pla d’actuació.
  4. Execució del pla.
  5. Avaluació dels resultats.

Però anem a pams a través d’alguns detalls concrets que ens ofereix Iniesta:

  • Som la multinacional més antiga del món i no volem renunciar a seguir-ho sent”. Visió a llarg termini.
  • Per a nosaltres, un educador és tota persona que treballa a una escola.” Tots som responsables del projecte educatiu a les nostres escoles.
  • El model està esgotat i l’escola sobresaturada”. El món ha canviat i no podem fer el mateix si volem seguir impulsant la nostra missió.
  • Cal una nova mirada, un canvi cultural, sistèmic i no opcional”. No és una elecció, és una obligació on hi som tots implicats.
  • Ja no som centres d’ensenyament ara som centres d’aprenentatge amb el focus en l’alumne i no en el professor”. Cal comprendre qui ens fa ser i per a qui té sentit tot el nostre projecte.
  • Per a la I+D hi som tots”. I tots és tots, professors, alumnes, pares, directius…
  • Cal que cada professional recuperi la seva vocació com a projecte vital, per això els hi hem donat temps i espai de reflexió per a que ho puguin recuperar”. Quantes empreses estan disposades a apostar per les vocacions i projectes vitals dels seus professionals?

Aquesta és només una breu llista que cada persona que escolti la conferència corregirà i completarà amb els seus propis interessos i experiències; tal com es faria en el Projecte Horitzó 2020 de les Escoles dels Jesuïtes.

Però no voldria concloure aquestes notes sense fer referència a dos aspectes que m’han semblat especialment rellevants de les paraules d’Iniesta:

És imprescindible el pas de directius orientats a la tasca a directius orientats a la persona”. Hem de superar el lideratge centrat en els resultats que oblida la raó de ser de l’organització i que mesura els resultats en el curt termini. Només hi ha futur si hi ha persones compromeses en un projecte pel que valgui la pena lluitar. I quan una organització és capaç de crear aquest projecte i fer-lo possible canvia també per als altres. “Ara som atractors de talent”, diu Iniesta, perquè els millors volen anar al millor projecte.

Retorno a les paraules finals amb les que obria aquest blog. “Nosaltres no som els únics ni els millors, però aprenem molt i ens agrada compartir-ho”. No sé si són els únics ni els millors, però tenen el coratge de fer-ho possible. I molt pocs ho poden dir.

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.