Entre les intervencions del 3r Espai Factor Humà que va tenir lloc el passat mes d'octubre sota el lema "Innovació coherent", hi va haver la del mestre en mindfulness i meditació Andrés Martín-Asuero, amb pràctica de meditació inclosa. L'atenció plena es vincula amb la innovació perquè permet ser més conscients i més efectius a l'hora de realitzar tasques que sovint fem amb el pilot automàtic, obrint la finestra d'infinites possibilitats.

Andrés Martín-Asuero

El mes d'octubre passat, a l'Auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, va tenir lloc el 3er Espai Factor Humà, sota el leitmotiv "Innovació coherent".

Lamentablement en aquesta ocasió no em va ser possible assistir-hi, tot i que he pogut veure algunes de les més que interessants intervencions que s'hi van donar. Entre elles la de Andrés Martín-Asuero, fundador de l'Instituto esMindfulness, mestre en mindfulness i meditació, que va impartir una conferència titulada "Mindfulness: l'habilitat d'estar present per poder innovar" amb pràctica de meditació inclosa.

El primer que em surt és agrair de nou a l'Anna Fornés i al seu equip, no ja el fet que em convidin a escriure aquest post, que també, sinó la valentia amb la qual van introduint i donant protagonisme a aquestes pràctiques, encara tan allunyades i estranyes a l'esdevenir diari de les organitzacions i, tanmateix, tan necessàries.

El mindfulness és aquell estat mental, de plena atenció en el moment present que, inspirat en les tècniques de meditació orientals, s'aplica també a contextos empresarials. Permet ser més conscients i més efectius a l'hora de realitzar tasques que sovint fem amb el pilot automàtic, regits per automatismes que ni qüestionem ni revisem i en què el mindfulness posa la lupa, obrint la finestra d'infinites possibilitats.

Andrés Martín-Asuero ho explica de manera simple i indiscutible al meu criteri. Compartint les seves pròpies experiències i converses. Estem en un entorn de treball VICA on la Volatilitat, la Incertesa, la Complexitat i la Ambigüitat han vingut per quedar-se. I on els patrons antics de treball, els vells paradigmes, han quedat obsolets. Cal crear noves formes, nous mètodes; cal innovar per poder-se moure en aquest entorn. Com podem demanar als protagonistes d'aquesta història, que es mouen en aquest entorn altament estressant, que tinguin capacitat innovadora? I jo em pregunto: com sense capacitat innovadora podem sobreviure en un entorn altament canviant? Com es pot innovar, ser creatiu en un entorn que genera por, risc, estrès, por? En un entorn que mata la creativitat? I que, en definitiva, és com és?

És un entorn en el qual augmenta la diversitat, la complexitat i la velocitat. Es passa del paradigma industrial tradicional a un paradigma d'alta velocitat, en què l'important és conèixer més que no pas fer. Entrem en l'àrea del coneixement. Quan no només augmenta la velocitat sinó també la complexitat, ja no n'hi ha prou amb el coneixement. Allò que importa és la capacitat de ser i d'estar perquè no podem predir les coses, no podem esperar l'expert per aprofitar la finestra d'oportunitat, hi ha una finestra d'oportunitat i cal funcionar ara.

Comparteixo plenament amb Martín-Asuero la necessitat de recuperar la il·lusió: "...L'emoció que implica moure's a través d'alguna cosa que il·lusiona és més gran que la que es mou des del temor molt menys creatiu...". Gens creatiu diria jo.

Llavors... Com li donem la volta? De la por a la il·lusió, de l'estrès a la presència, del bloqueig a la creativitat, del cansament a la il·lusió. Qui no voldria donar-li? Com podem aconseguir la coherència entre allò que l'entorn provoca i allò que l'entorn requereix? Com podem adaptar-nos per acceptar aquest nou paradigma i així contribuir amb allò que es necessita?

Martin-Asuero ens parla en aquesta conferència de la necessitat de presència, d'entrenar la presència davant de l'absència a la qual estem acostumats a les organitzacions. Presència significa estar connectat amb el que està passant aquí i ara; connectat amb l'impacte físic i emocional del moment, no amb la següent reunió, amb el correu que acaba d'entrar ni amb les xarxes socials; connectat amb allò que estem aquí i ara i amb allò que ens fa sentir; connectat amb el procés d'allò que estem fent, no amb el resultat que esperem; connectat sense judicis, creences, expectatives ni cap altra cosa que faci que perdem focus en el procés, en allò que està passant. Només d'aquesta manera veurem la finestra oberta a l'oportunitat, només d'aquesta manera podrem entrar en un procés d'innovació i creativitat. Estar connectats al marge de judicis, creences i expectatives requereix el silenci de la ment, requereix la pràctica de la meditació del mindfulness, requereix el domini de la ment igual que tenim el de les cames o el de les mans. Algú ha vist mai una cama sana negant-se a moure's? O una mà escrivint al seu lliure albir? També podem dominar els nostres pensaments deixant-los passar, deixant espai per a la innovació, per la novetat, per al que mai abans havíem pogut veure per la complicació dels pensaments.

Com podem entrenar aquesta capacitat d'estar presents? Martin-Asuero ens ho explica: necessitem resiliència i estar connectats amb els valors (coherència). La presència s'origina des d'una intenció clara: la intenció és el que vull, el que em porta a connectar, i aquesta capacitat de connectar ens porta a l'escolta activa, a aprendre, ens donem permís per explorar, investigar i innovar.

La ment s'orienta cap a l'acció, cap a voler controlar, cap a les expectatives. El "vull que" orienta la meva atenció cap a l'acció, fet que ens posa pressió; com més oriento l'acció al resultat més em pressiono. L'interessant és portar l'atenció al procés, no al resultat. Com passa amb la pràctica de la meditació, en moltes pràctiques empresarials com la qualitat o l'obtenció de benefici mesurem el resultat. Si només ens orientem al resultat, cap a l'acció, ens posem en un paradigma d'escassetat: em centro en el que vull i no tinc, en el que va malament, en el que no hi ha, en l'escassetat. I això és molt cansat, la nostra societat cada vegada està més cansada, hem de compensar el voler controlar amb un entrenament de la ment que ens porti a entrenar la contemplació, on hi ha gaudi, goig, plenitud i, per tant, capacitat per a la creació i per a la innovació. Capacitat per veure noves possibilitats.

Es tracta de triar una actitud per a la nostra mirada: mirar des del paradigma d'escassetat o mirar des de la plenitud.

Quan entrenem aquesta capacitat de contemplació la nostra estructura mental canvia, dotant-nos d'una actitud més creativa. L'equilibri entre l'acció i la contemplació. Intenció, atenció i actitud. La innovació és una actitud. Prestar atenció a allò que faig i com ho faig no produeix estrès, l'estrès es dóna quan la meva atenció està en qualsevol altra cosa.

Cultivar l'atenció oberta a l'experiència i a l'amabilitat que implica acceptar el que passa. Des d'aquesta acceptació podrem contribuir millor a allò que està passant.

Del que es tracta és de ser capaços de saber ser i estar. Perquè no tot es pot prevenir però sí que podem "entrenar aquesta habilitat de ser i estar, que ens aportarà resiliència, connexió amb els valors i, finalment, coherència". El concepte de Martín-Asuero es resumeix en un ideograma xinès que simbolitza "presència i cor" i significa "tenir el cor obert, prestar atenció sense prejudicis, al que passa i no al que jo creia que havia de passar". Aquesta és la manera de fugir de la por i d'estar obert a tots els moments "eureka" dels que siguem capaços.

Us convido a tots a veure la conferència i a fer la pràctica dels tres minuts de meditació, al capdavall no perdràs res. T'atreveixes a treure el cap al món de les possibilitats?

Articles relacionats / Artículos relacionados

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.