El passat 28 d’octubre, en el marc del III Espai Factor Humà, vaig tenir la sort d’assistir a una ponència de la Dra. Berbel: “Què és  i que no és innovar des de la diversitat?”. Segons va explicar, les polítiques de diversitat provenen del lema de la Il·lustració “totes les persones són iguals”, així quan només totes les persones són iguals és possible fer una política de diversitat. Entenent la igualtat com igualtat d’oportunitats, no com l’antònim de diferència.

Sara Berbel al III Espai Factor HumàIl·lustrava amb l’exemple de la companyia KPN com no s’han de fer les coses: aquesta companyia havia decidit abandonar la seva política de quotes femenines primant la contractació de minories ètniques.

Com recordava la Dra. Berbel a la seva xerrada en el marc del 3r Espai Factor Humà, que les polítiques de diversitat provenen del lema de la Il·lustració “totes les persones són iguals”, així quan només totes les persones són iguals és possible fer una política de diversitat. Entenent la igualtat com igualtat d’oportunitats, no com l’antònim de diferència.

Però quan observem les polítiques de diversitat de les empreses el que veiem són un llistat de col·lectius amb característiques especifiques més o menys lluny del model hegemònic:  “home, blanc, jove, heterosexual i sense discapacitat”.

Trobarem persones amb discapacitat, persones molt joves o molt grans, persones no blanques, homosexuals, transexuals, etc., i entre tot aquest llistat trobem a les dones; en aquest sentit s’estaria entenent el gènere com un col·lectiu més, tractant a les dones com si fossin una minoria.

Reflexionem sobre aquest fet: en diferents teories de diversitat ens trobarem amb aquesta manera, des del  meu punt de vista erroni, d’entendre la diversitat. Agafem com a referència la graella de Gardenswartz & Rowe, autores que em mereixen un gran respecte, però amb qui no comparteixo la manera d’entendre la diversitat de gènere. Vegem la següent graella de les autores americanes:

Gardenswartz & Rowe

Com s’aprecia la teoria defineix unes dimensions internes, externes i organitzacionals de la diversitat. Vegem les internes: observem que el gènere n’és una entre les 6. Des del meu punt de vista, com deia anteriorment, no estic d’acord amb el plantejament ja que el gènere és una dimensió transversal. Vegem-ho amb alguns exemples:

  • L’edat: han sentit la frase “els homes maduren i les dones envelleixen”? Els convido a veure quantes dones madures troben actualment a la televisió en programes que podríem qualificar com a “seriosos” i quants homes madurs. A mesura que fan anys elles desapareixen de la televisió, passant a la premsa escrita o a la ràdio. Si la dona és jove, diguem en aquell període fèrtil, a quantes entrevistes de treball s'ha d'enfrontar donant explicacions sobre els seus plans de tenir o no descendència, sobre com s’organitzarà o sobre si ja té criatures?
  • La discapacitat: les persones amb discapacitat, homes i dones, tenen majors dificultats per incorporar-se al mercat laboral, però quan s'analitzen les dades s'observa que elles tenen majors dificultats que els seus companys. Les taxes de desocupació en persones discapacitades són majors en dones que en homes.
  • L'orientació sexual: cert també que les persones homosexuals, transsexuals, tenen risc de sofrir discriminació i assetjament per orientació sexual, però ara pensem, què és més visible l'homosexualitat masculina o femenina? Sens dubte la masculina. I per què? Perquè la societat fa visible allò que permet, allò encara no acceptat roman invisible i, de nou, allò encara no acceptat pel que fa a la homosexualitat fa referència a les dones.

I així podríem seguir, però potser no cal insistir més.

Així doncs el gènere no és un trosset d'aquest “pastís” de  la diversitat. El gènere és transversal i si es tracta de forma independent és quan es tracta al les dones com una minoria, quan som la meitat de la població.

Així si és vostè una persona no blanca tindrà dificultats per incorporar-se al mercat laboral “blanc”, però si vostè és una dona negra encara més. Si té alguna discapacitat tindrà dificultats per trobar feina, però si és dona més. Si ets homosexual estàs en risc de sofrir discriminació o assetjament per orientació sexual però si ets una lesbiana... encara més.

Així doncs tractem el gènere de manera transversal treballant les diferents polítiques per a la diversitat amb perspectiva de gènere perquè la qüestió femenina és transversal.

I per acabar, encara que potser donaria per un altre article: diversitat o igualtat d’oportunitats? Cert que el primer concepte sona millor, de forma més glamurosa; però no serà que li estem dient diversitat quan hauríem de parlar de no discriminació i d'igualtat d’oportunitats? Compte amb que el fet de suavitzar els termes no faci que no s’assumeixin les responsabilitats socials.

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.