Per què és important parlar avui d'innovació? Per què empreses reeixides i amb comptes de resultats guanyadores han de qüestionar-se el seu èxit i promoure entorns i estructures innovadores que transformin productes, serveis, processos i relacions? Quin paper juguen en aquests processos innovadors els nostres professionals i el nostre entorn? A aquestes preguntes ens va respondre María Jesús Salido, fundadora de The Project, al 3r Espai Factor Humà del passat mes d'octubre.

Mª Jesús Salido, fundadora de The Project, planteja en primer lloc a la seva xerrada en el marc del 3r Espai Factor Humà que estem en un context globalitzat que ens fa competir amb tothom i això ha canviat les regles del joc vigents al segle XX però obsoletes en la Societat del Coneixement i de la Comunicació.

Qui és capaç de gestionar el coneixement, guanya; qui entén que hem transitat des d'una economia industrial fins a una economia del coneixement, guanya. Aquestes són les noves regles del joc.

I el coneixement el tenen les persones que deixen de ser “recursos humans” per passar a ser “capital humà”, que ja no es mesura per una lògica de productivitat sinó per capacitat cognitiva, entusiasme i creativitat.

Hauríem de revisar els punts de contacte de l'organització amb els seus professionals, estendre l'anàlisi del costumer experience (experiència del consumidor) a l’employee experience (experiència de l'empleat) i incorporar-los a tots els processos de decisió de la nostra empresa.

No només la societat està globalitzada sinó que és digital i connectada, la qual cosa permet que puguem organitzar-nos i compartir informació a cost zero.

Portem molts anys parlant de la digitalització, però si no interioritzem i incorporem totes les noves variables que suposa, podem tenir problemes per mantenir-nos competitius. El fet d'estar en una posició de confort i fortalesa al mercat és possiblement un inconvenient que ens impedirà preveure tendències de futur. Per tant la gestió de la innovació és ara imprescindible.

Innovar no és una opció, és una qüestió de supervivència. Però per aconseguir l'èxit en els processos d'innovació no n'hi ha prou amb invertir diners i recursos tecnològics; no n'hi ha prou amb fomentar polítiques d'innovació, amb contractar als millors consultors ni amb dissenyar magnífics processos d'innovació. Tot això no té importància si no ens envoltem de persones proclius a la innovació.

La innovació no és un procés, és una actitud. I les actituds les provoquem mantenint una contínua conversa amb l'entorn. I no es tracta dels missatges explícits que pengem a les parets de la nostra empresa, sinó dels continus missatges que emetem en tot allò que fem: a qui contractem, com els valorem, com els premiem, com reaccionem davant l'error, etc.

Tenim organitzacions molt orientades i ben dissenyades per produir de forma molt eficient i eficaç béns i serveis a gran escala, però intentem innovar mantenint les velles estructures industrials i per aquesta raó la innovació no és possible, doncs no disposem de les estructures que facilitin el nou paradigma de constant revisió i innovació.

Per exemplificar les diferències entre les velles i les noves estructures productives, Salido explica una anècdota personal de quan una organització per la qual treballava fa uns anys la va seleccionar d'entre “la tropa”, com diu ella, i la va promoure a un lloc de responsabilitat. El seu cap, a la seva pregunta sobre el que havia de fer en la nova posició, li va respondre: “Sobretot, no facis res. Aquesta organització està plena de gent que sap fer coses; escolta'ls i no deixis que arribin al meu despatx, no perquè jo tingui la porta tancada, sinó perquè els sembli més interessant quedar-se en el teu.”

Si l'organització funcionava sota un esquema industrial, el cap de Salido ja funcionava a partir de la gestió del coneixement.

En l'última part de la seva exposició, Salido ens facilita una petita guia per generar estructures i entorns que afavoreixin la innovació:

• - Escolta activa: res important succeeix als despatxos. Cal escoltar a la “trinxera”, crear canals per escoltar als que estan prop dels clients i usuaris, prop del carrer.

• - Capturem coneixement exterior: fora de l'organització hi ha persones, inclosos els nostres usuaris i clients, amb gran coneixement del nostre sector, que no tenen problema a interactuar amb nosaltres per ajudar-nos a gestionar el coneixement.

• - Generem xarxes: connectem nodes. Connectem gent que té idees amb gent capaç de dur-les a terme.

• - Busquem encreuaments improbables: busquem la diversitat en les nostres organitzacions.

• - Premiem èxit i fracàs: només és criticable la inacció, la gent que es camufla, que no assumeix riscos, però tampoc aporta res.

• - Utilitzem recursos de la tecnologia web: que ens connecta internament i amb el nostre entorn.

• - Compartim informació: que ens permet innovar col·laborant amb els nostres competidors, partners, socis, col·laboradors.

• - Qüestionem-nos el nostre èxit: sortim de la nostra zona de confort.

• - Divertim-nos: el goig intel·lectual és un dels neurotransmissors més potents que posseïm.
  

A mode de conclusió, fa referència a una cita de Jorge Wagensberg: “La humanitat es divideix en dues classes de persones. Les que van més a favor dels projectes i les que van més aviat a favor de si mateixes.”

Salido ens proposa que intentem conjuminar anar a favor dels projectes i anar a favor d'un mateix, la qual cosa suposa estimar allò que fas i apassionar-te pel repte que la teva organització et proposa.