Vinculació, sentit i oliveres

Hem deixat de banda l'economia dels serveis i ens trobem submergits en l'economia de l'experiència, on la cerca d'un sentit per a allò que fem pren tota la importància. Per crear un vincle entre l'empresa i els empleats, clients i altres públics és necessari dotar d'un sentit real l'experiència, apartar els ‘coms’ per donar pas als ‘perquès’. Juan Serrano, professor del IESE i col·laborador de la Fundació Factor Humà, ens explica en una interessant conferència TED impartida a Ljubljana, capital d'Eslovènia, per què en l'actualitat les organitzacions no aconsegueixen fomentar el compromís amb els seus públics.

 

Compartir idees és una manera de créixer, avançar i allunyar-nos de les nostres circumstàncies, que de vegades no ens deixen veure les coses amb perspectiva. Precisament d'això, de la necessitat de veure més enllà de nosaltres mateixos, ens parla Juan Serrano, soci fundador de Transforma, en una curiosa xerrada dins de l'esdeveniment TEDxLjubljana celebrat al novembre de 2014.

Quan Guido Orefice li diu al seu fill Giosuè que si aconsegueixen els 1.000 punts aconseguiran un tanc de veritat, el que el petit no sap és que aquest minuciós joc tan ben preparat no és més que la pròpia realitat que el seu pare ha camuflat per donar-li una raó per lluitar i sobreviure. La pel·lícula La vida és bella és l'exemple amb el qual Juan Serrano comença a introduir-nos en la importància de tenir clars els ‘perquès’ si volem aconseguir lleialtat i compromís. La lleialtat existeix malgrat que s'apel·li a la seva manca en nombroses ocasions; davant del que sí que ens trobem és amb una gran manca de sentit.

Avui dia els clients, empleats i altres públics de les organitzacions no posen fi a les seves relacions comercials o laborals per assumptes econòmics o disconformitats, sinó perquè no tenen raons per continuar-les. Que algú no tingui motius per anar-se’n no significa que els tingui per romandre. Tampoc s'hi val amb proporcionar una allau de raons quan l'altre està marxant. Com assenyala Serrano: “El sentit cal donar-lo quan encara té sentit rebre’l.” I el mateix succeeix tant al món laboral com al personal.

L'origen de les argumentacions del ponent resideix en l'obra de Viktor Frankl L'home a la recerca de sentit, que demostra que les persones que van sobreviure als camps de concentració nazis no eren les més fortes ni les més intel·ligents, ni tan sols les que tenien més coneixements sobre tècniques de supervivència. Aquells que van sobreviure van ser els que van trobar un sentit a la seva lluita per la supervivència, un sentit a no donar-se per vençuts. Això ens remunta al cas de Giosuè, les ganes i motivació per sobreviure del qual naixien del joc fictici ideat pel seu pare. Si trobem un sentit la meta és més fàcil d'aconseguir.

Com explica Serrano: “Qui té un bon perquè acabarà sempre trobant un bon com.” Quan el perquè és bo, el com és només qüestió de temps, arribarà sol i sense que ho planifiquis. Busca un motiu per arribar al final i el camí cap a ell serà més encoratjador. La mateixa premissa és aplicable a l'entorn laboral: “No donin als seus empleats tants ‘coms’, donin-los més ‘perquès’,” sentencia el ponent. És solament qüestió d'explicar als teus treballadors on vols arribar i les raons per fer-ho i ells mateixos sabran posar els seus propis ‘coms’, fins i tot desenvoluparan les seves tasques de forma més productiva i es crearà major cohesió.

Alex Pattakos, psicòleg deixeble de Frankl, al seu llibre En busca del sentido trasllada els principis del seu mentor al món del treball i ens parla de treballar des del sentit. En trobar el sentit, els empleats es fan responsables d'allò que fan, de la seva contribució i d'aquesta manera s'aconsegueix una major implicació, motivació i compromís amb l'organització.

Serrano ens llança una pregunta: Com és possible que actualment existeixin tantes organitzacions incapaces de veure-ho? Curiosament, ell va trobar la resposta en una olivera. Fa 20 anys va prendre l'arriscada decisió de plantar 66.000 oliveres a Andalusia, malgrat l'escassetat d'aigua a la zona i el seu desconeixement sobre el tema. En les oliveres, el vol equival al sòl: el que veus per damunt correspon en volum al que hi ha sota terra. Per això, com li va explicar un expert amic seu, si l'arbre es planta malament arriba un moment en què aquest de créixer, doncs les parets sota el sòl pressionen les arrels. Però aquesta olivera no se n'adona que pateix una atròfia en el seu desenvolupament i per tant no fa res per arribar a ser tot el que podria ser, simplement perquè ho desconeix. Aquests arbres que no creixeran més i no aconseguiran donar els seus fruits es coneixen com a oliveres "enratonades".

Aquesta metàfora no és més que el reflex del que succeeix amb les persones, la limitada perspectiva de les quals no les deixa desenvolupar-se i avançar. Precisament compartir idees és una manera d'ajudar les persones "enratonades" a superar aquesta situació, una situació en la qual podem trobar-nos sense adonar-nos. I el mateix passa a les empreses, que ofereixen raons superficials per quedar-s'hi i, no obstant això, esperen enormes branques plenes de fruits de fidelitat per part de clients o empleats. Organitzacions els “perquès” de les quals no ofereixen espai per a grans “coms”.

Estem tan “enratonats” en les nostres pròpies i limitades perspectives que ens queixem de la falta de lleialtat aliena quan realment no estem donant raons perquè existeixi. Serrano conclou la seva conferència desitjant-nos una vida plena de sòlids “perquès” i arrels fermes que ens ajudin a trobar i desenvolupar els nostres “coms.”

 

Accés a la conferència de Juan Serrano a TEDXLjublana (amb subtítols disponibles en castellà): https://www.youtube.com/watch?v=OwRAFCrsD_8

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.