‘Valor Afegit’: Treball automàtic, la nova revolució laboralLa introducció de les noves tecnologies a les empreses i l’automatització dels processos més tècnics posa en dubte la presència de moltes persones en el futur escenari laboral. Quin paper jugaran els professionals? Poden les màquines desenvolupar totes les tasques que realitzen els humans? Aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya que, entre altres va comptar amb la participació de Josep Salvatella, membre de la Comissió Consultiva de la nostra Fundació, presenta possibles respostes a aquestes preguntes i dibuixa el panorama futur fruit de la relació entre digitalització i societat.

L’ús de les noves tecnologies s’ha convertit en una pràctica quotidiana tant en l’àmbit professional com personal i ha permès la simplificació de moltes tasques dins les empreses. La mecanització de les feines ha estat un procés continu des de la Primera Revolució Industrial i els canvis progressius que introdueixen Internet i la digitalització són comparables a aquells que van comportar grans descobriments com ara l’electricitat i el petroli. Però al mateix temps aquesta revolució planteja algunes qüestions encara no resoltes: Maten les noves tecnologies els llocs de treball? A qui beneficien tots els guanys de productivitat que aporten les màquines?

Daniel Raventós, professor de sociologia de la Universitat de Barcelona, es repeteix les mateixes preguntes i afirma que per establir un repartiment proporcional dels beneficis de la productivitat l’única solució resideix en la legislació. Però el problema és que la legislació econòmica  que hi ha hagut en els últims 30 anys ens porta a realitats com les que descriu l’informe Riqueza: tenerlo todo y querer más elaborat per Oxfam: l’any que ve l’1% més ric del món tindrà la mateixa riquesa que l’altre 99%.

Com està incidint aquest augment de la productivitat a les feines? Un estudi d'Oxford ha analitzat els efectes de la digitalització en 700 categories laborals dels Estats Units. La conclusió és que un 47% d’aquestes feines estaran afectades i en risc de desaparèixer. Els col·lectius més afectats són administratius, comercials, treballadors de serveis i tècnics de gestió. Aleshores, quins perfils professionals requerirà aquesta vida moderna on màquines i ésser humans treballaran braç a bracç? És a dir, aquells que aporten una de les principals mancances de les màquines: la percepció i la intel·ligència social i creativa.

Ricard Alfaro, president de l’Associació de Directius de Recursos Humans, dibuixa el futur laboral de les empreses com un rellotge de sorra: a la base cada cop tindrem més posicions manuals amb poca formació i baix salari; a la part de dalt es situarà la gent qualificada i amb altes capacitats digitals, que fins i tot podrà escollir on anar a treballar; i a la part del mig, la més estreta, es trobarà el gran gruix de tècnics i administratius que són els que desenvolupen tasques més susceptibles de ser substituïdes per la informàtica. Ens trobem davant d’una classe mitjana laboral que s’anirà reduint i pot acabar per desaparèixer.

En contraposició als qui preveuen que la digitalització provocarà un increment de l’atur i substituirà les feines manuals, Josep Salvatella, conseller delegat de Roca Salvatella i membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà, no imagina un escenari futur apocalíptic sinó que creu que apareixeran nous models d’oportunitat, tot i que no hem de perdre de vista que estem just al mig d’una revolució i, com a tal, implicarà canvis.

L'Hospital Sagrat Cor de Barcelona és un exemple de la introducció de les noves tecnologies a l’àmbit laboral. Recentment ha implantat al seu vestíbul màquines que gestionen el flux de pacients i que els faciliten papers amb un codi de torn segons l’hora de la visita. Ara, però, l’espai que ocupaven abans els administratius a cada planta és buit. Xavier Mate, director d’Hospitals Quirón Salud, indica que s’ha produït una migració del personal i que els administratius juguen ara un altre paper més relacionat amb la formació i assessorament del pacient. Tot i així fonts sindicals indiquen que aquests canvis han comportat una reducció del 30% de la plantilla. Per a Mate la construcció d’una xarxa informàtica que faciliti la gestió diària és tan important com els subministres bàsics.

Mate afirma també que la digitalització ha comportat guanys en prestacions i seguretat, però no un estalvi dels recursos, que ara es destinen a una altra cosa. Salvatella corrobora que la tecnologia no permet una optimització dels recursos, però és indispensable invertir-hi i estar actiu en la digitalització per aconseguir sobreviure en el nou entorn.

Sigui quin sigui el futur de la conjunció entre màquines i persones, la clau resideix en la col•laboració i l’equilibri just entre ambdues parts, on les primeres aportaran velocitat als processos més tècnics i feixucs i les segones la seva capacitat intrínseca: el component humà.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/treball-automatic-la-nova-revolucio-laboral/video/5564058/

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.