Com massa regles a la feina eviten que es facin les cosesLa innovació tecnològica i els nous sistemes de comunicació i transmissió de dades dissenyen un entorn laboral cada vegada més complex i dins del qual sovint ens perdem. Passat un temps però defensant la mateixa simplicitat per als processos organitzacionals, l'eloqüent Yves Morieux, consultor de Boston Consulting Group, torna als escenaris TED per oferir-nos la seva solució a la tan anhelada però esmunyedissa productivitat laboral: la cooperació. No es tracta d'establir més normes, estructures i mètriques, sinó d'eliminar les barreres que no ens permeten treballar colze a colze amb els altres.


Una vegada més el TED Institute ha produït de la mà de la consultora Boston Consulting Group un altre dels esdeveniments de la sèrie TED@BCG. Va ser el passat mes de juny a Londres i, entre les xerrades, va destacar de nou la conferència d'un dels socis de BCG, Yves Morieux, qui ens va parlar de la cooperació com a mètode per reduir costos i augmentar beneficis alhora que maximitzar el compromís en tots els nivells d'una organització.

Morieux inicia la seva conferència afirmant que la productivitat és el principal motor de la prosperitat d'una societat. No obstant això, actualment ens trobem submergits en una crisi de productivitat que fa que només creixi menys d'un 1% anual. Per què aquesta crisi? Com assenyala el ponent, és deguda al fet que els principis bàsics sobre l'eficiència i l'eficàcia en les organitzacions i en la gestió s'han acabat convertint en contraproduents per als esforços humans. I aquests principis són bàsicament tres: la claredat, la rendició de comptes i el mesurament.

A través del visionat d'una carrera femenina de relleus en un Campionat Mundial d'Atletisme. Morieux ens exemplifica de forma molt clara i visual on resideix la clau per a la millora de la productivitat. Bé doncs, en aquesta competició se centra en dos dels vuit equips participants: el d'EUA i el de França. El primer teòricament és el més ràpid, doncs si se sumen els temps individuals que realitzen cadascuna de les seves integrants supera amb escreix els temps francesos. Però, no obstant això, qui aconsegueix guanyar la carrera és l'equip francès. Sorprenent? En realitat no, ja que no és només la potència individual de cada membre el que compta, sinó que es tracta d'una qüestió d'equip, on el que val és l'esforç col·lectiu. Per al ponent ja hem donat amb la clau: la cooperació, el tot val més que la suma de les parts. I no és Filosofia, són Matemàtiques.

Quan es treballa en equip, quan es coopera, es multiplica l'energia i es pot fer més amb menys. Aquesta és precisament l'essència de l'esforç humà: com cada aportació individual contribueix amb la dels altres. Però, què succeiria amb una cooperació d'èxit com la carrera de les atletes franceses si aparegués pel mig la Santíssima Trinitat de la claredat, la rendició de comptes i el mesurament?

  • - Quant a la claredat de funcions i processos que cada membre ha de dur a terme, s'ha de tenir en compte que quan treballem en un entorn col·laboratiu i formem part d'un equip imperen la flexibilitat i l'adaptació. Si a un corredor se li diu que ha de passar el testimoni en el metre 97 el deixarà anar quan arribi a aquest punt, però, i si aquí no hi ha ningú més per rebre’l? Cal parar atenció a allò què fem, concentrar-nos i, sí, tenir clares les nostres funcions, però conscienciar-nos que depenen també dels resultats i formes de produir dels altres, perquè som un tot i hem d'emmotllar-nos.
  • - La rendició de comptes fa referència a la cerca constant d'un responsable dels processos, és a dir, a l'afany de tenir a algú culpable en cas de no tenir èxit. Ens preocupem més sobre a qui culpar si alguna cosa falla que a fer-ho bé i focalitzar-hi els nostres esforços. Necessitem un culpable, quan realment som tots responsables. Es tracta d'oblidar en certa manera les jerarquies, tal com exposava Margaret Heffernan en un altre TED recent: per aconseguir una millora de la productivitat cal tenir en compte les perspectives de totes les persones que conformen els equips.
  • - El que es mesura es fa. Això és el que comporta el mesurament. Si premiem a les persones segons el seu acompliment mesurable, posaran la seva energia i la seva atenció en allò què es pot mesurar i no en la resta de coses importants. No sabem si un corredor aconsegueix anar més ràpid pels seus propis esforços individuals o gràcies a l'ajuda del corredor anterior que li ha passat el relleu. Això últim és quelcom que no es pot mesurar, simplement la passada del testimoni ha funcionat per la fusió d'energia de tots dos. I això és precisament el que ha de succeir en l'entorn laboral, perquè cooperar no suposa un major esforç, sinó una redistribució d'aquest esforç. Quan col·laborem amb els altres no es pot mesurar de forma precisa quina és l'aportació individual de cadascun, doncs el que compta és el resultat final. I si s'aconsegueix l'èxit el que importa és que tots hi hem col·laborat, no la porció exacta de cadascú en aquesta col·laboració.

El que succeeix és que la majoria de gent passa el seu temps perdent el temps, desenvolupant activitats amb poc valor afegit però que li ocupen una gran part de la jornada i li suposen un gran esforç. I és per això que molts treballadors no se senten realitzats en les seves funcions. Si ens incloem com a part d'un tot i ens plantegem un objectiu comú, es reduiran els esforços. Seran més intensos però enfocats realment a coses rellevants. No fa falta treballar mil hores, sinó treballar bé, al costat dels altres i d'aquesta manera el temps global de treball es reduirà i les tasques o projectes fins i tot obtindran millors resultats. Ja en la seva anterior conferència d'octubre de 2013 Morieux ens proposava sis regles per gestionar la complexitat sense complicar-nos i crear més valor a menor cost, focalitzant-nos en la interacció i en la cooperació.

Hem de crear organitzacions en les quals cooperar resulti útil a nivell individual per a les persones. Oblidar-nos una mica de tanta claredat, rendició de comptes o mesurament. Deixar de costat el “què” per centrar-nos en el “com”. Estic posant la meva energia en el que es pot mesurar, les meves cames o la meva velocitat o en passar el testimoni? I, sobretot: creen els líders un context favorable i apte per a la cooperació?

Segons conclou Morieux, el futur de les nostres organitzacions i de les nostres societats depèn de la resposta a aquestes preguntes.

 

Accés a la conferència de Yves Morieux a la pàgina web de TED: https://www.ted.com/talks/yves_morieux_how_too_many_rules_at_work_keep_you_from_getting_things_done?language=es#t-512108

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.