Oscar Garcia i Imma Marín: experiències amb el poder del jocSempre que ens convoquen a un esdeveniment on es parli de gamificació, ens apareix un somriure a la cara, es disparen les nostres expectatives i fem el possible per assistir-hi. És el que té el joc, ens mou a l'acció, ens motiva i ens il·lusiona. I això és el que va succeir al 2n Espai Factor Humà del passat mes d'octubre sobre Talents Híbrids, arran de les intervencions d'Oscar García, soci de Cookie Box, i d'Imma Marín, directora de Marinva.

"La maduresa de l'home és haver tornat a trobar la serietat amb què jugava quan era nen."
F. Nietzsche a "Més enllà del bé i del mal"

Sempre que ens convoquen a un acte, una conferència, un seminari ... sobre el joc (gamificació), ens apareix un somriure a la cara, es disparen les nostres expectatives i fem el possible per assistir-hi. És el que té el joc, ens mou a l'acció, ens motiva i ens il·lusiona.

I això és el que va succeir al 2n Espai Factor Humà del passat mes d'octubre sobre Talents Híbrids, arrel de les intervencions d'Oscar García, soci de Cookie Box, i d'Imma Marín, directora de Marinva.

Oscar comença la seva xerrada llançant un petó, un "motivador intrínsec", ens diu, importantíssim per ficar-se el públic a la butxaca, com quan en un concert el músic esmenta el nom de la ciutat on actua. Les persones volem, busquem "motivadors intrínsecs" i els trobem en el joc.

No obstant això, a la que ens fem adults, ens diuen que jugar és perdre el temps, el mateix que ara en moltes organitzacions ens diuen que entrar a Facebook és perdre el temps.

Afirma l’Òscar Garcia que parlar de joc és fer-ho d'estètica i art, de bones històries i només una mica de tecnologia. La narració és la base del joc i cita Joseph Campbell i el seu "El viatge de l'heroi" com esquelet o plantilla de moltes de les bones històries que hi ha darrere dels videojocs i de moltes pel·lícules. La tecnologia no és més que el mitjà, mentre que la història és el que fa funcionar el joc.

Comenta que posar a córrer a algú darrere d'una pastanaga no és gamificar. Perquè hi hagi "joc" no n'hi ha prou amb posar un ham; el jugador ha de posseir el comandament, decidir què fer, a la manera dels llibres que li va regalar a Oscar sa mare quan tenia onze anys i que contenien guions "no lineals". Es deien "Tria la teva pròpia aventura" i el lector havia d'escollir entre diversos camins a seguir. Van aconseguir que a través del joc Oscar s'aficionés a la lectura.

I és que el joc està associat al plaer, a l'alegria, a la felicitat, a la superació d'un obstacle o un repte i que aquesta experiència ens proporcioni el que s'ha anomenat "epic win", una sensació genial i sorprenent de triomf, de ser el guanyador. I podem ser "guanyadors" si podem compartir, decidir, guanyar, millorar el món…

I en contextos d'empresa el joc ajudarà a desenvolupar treballadors feliços en entorns memorables.

“La gamificació és molt seriosa però gens avorrida”, conclou Òscar Garcia.

A continuació Imma Marín ens convida a definir què entenem per joc en un exercici de rememoració que ens porta fins a la nostra infància en la qual jugar era viure.

Records, emocions, paraules que resumeixen què és el joc per a nosaltres van apareixent a la sala i podrien resumir-se en allò que ens constitueix com humans: som éssers socials.

El joc es desenvolupa en la ficció però ens mou en el món real, per això ens ho prenem tan seriosament. És una activitat lliure, no pot ser imposada, entrar en el joc és una decisió individual. És una activitat plaent, però es tracta d'un plaer que no està lligat a la inactivitat sinó a l'esforç, al desafiament, al repte. La diversió és un benefici col·lateral del joc, una conseqüència, però l'objectiu és mantenir de forma sostinguda un esforç. És consubstancial al joc la gratuïtat, de manera que si apareix una finalitat oculta, com ara que incrementi la meva productivitat a la feina, el joc desapareix. El jugador no espera un altre benefici que el propi plaer de jugar (de nou la motivació intrínseca).

Imma ens fa distingir entre ‘PLAY’ i ‘GAME’ tal com fa la llengua anglesa i afirma que el ‘GAME’ (joc) sense el ‘PLAY’ (jugar), no existeix. "PLAY" tradueix una actitud vital que ens permet convertir qualsevol cosa en un joc.

És important desenvolupar la nostra capacitat lúdica perquè ens permet desenvolupar més defenses davant de la frustració, ens fa més creatius, més humans, més sociables. Els espais de joc, a la feina, en formació, en qualsevol situació, són espais on és possible equivocar-se, on no seré jutjat, on puc tornar-ho a intentar i per diferents camins; són entorns que permeten la creativitat.

“El joc és una cosa molt seriosa”, coincideix l’Imma amb l’Óscar.

Definit el que significa per Imma Marín el joc, ens convida a jugar. Es tracta del tradicional joc del pols xinès que consisteix a intentar atrapar el polze de l'adversari ajuntant les mans i deixant els dos polzes cap amunt. En un moment tota la sala enllaça les seves mans amb dos companys de manera que es crea una autèntica xarxa de batalla de polsos. La gent crida, riu, gaudeix del joc.

Reflexionant sobre el joc que s'ha desenvolupat a la sala, sembla clar que el canvi fonamental que s'ha produït té a veure amb l'energia que es respira després: la gent ha rigut, s'ha relacionat, s'ha relaxat i desinhibit...

Finalitza Imma enumerant els dotze poders del joc que s'inicien amb la "curiositat" que és el motor de l'aprenentatge i que va enumerant: ens proposa reptes, ens fa acceptar regles, desenvolupa la nostra creativitat, crea complicitat i vincles, ens fa sortir de la nostra zona de confort, ens proporciona satisfacció, facilita el nostre compromís, incrementa la nostra autoestima, desenvolupa la nostra empatia, ens acostuma a la incertesa, ens atorga optimisme i ens ajuda en la presa de decisions.

El joc és un gran disparador d'emocions que ens connecten, sense emoció no hi ha vincle i sense emoció no hi ha aprenentatge, conclou l’Imma, que tanca la seva intervenció descrivint el cercle virtuós del joc: amb el joc hem compartit coneixement que ha millorat el nostre clima, hem millorat la nostra comunicació i hem creat confiança.

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.