Marc Cortés: La digitalització que tot ho canviaReflexions a partir de la molt recomanable conferència d’en Marc Cortés, soci-director general de Roca Salvatella, en el marc de l'últim Espai Factor Humà d'octubre de l'any passat. A partir de l’estructuració conceptual que fa Cortés de l’evolució que hem viscut, sovint inconscientment, gràcies als canvis tecnològics, a mi m’agradaria parlar-ne en un format més obert, menys estructurat, més intuïtiu, més personal.

Fem una mica d’història molt recent: l'agost de 1991, el CERN (Organització Europea per a la Investigació Nuclear) publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i l’HTTP. L'any 1993 el Centre Nacional per Aplicacions de Supercomputació de la Universitat d'Illinois desenvolupà el primer navegador web. Han passat només 21 anys!

Google va ser fundada l’any 1998, poc abans que Telefónica comprés el Portal Olé per 2.000 milions de pessetes (12 M€) per convertir-lo en Terra. Era l’època en que alguns teníem telèfon Nokia (l’any 1991 només hi havia 15 milions d’usuaris de mòbil al tot el món; actualment hi ha més de 1.500 milions) i vàrem haver d’esperar fins a l’estiu de 2007 per veure néixer la primera versió dels Iphone i començar a canviar les pantalles lliscant els dits, en comptes de fer-ho amb la rodeta de l’Ipod. Per complementar amb altres fets principals, 2004 és l’any d’arrencada de Facebook, al febrer de 2005 apareix Youtube i al març de 2006 és el moment en que es presenta Twitter. Entre el Nokia i l’Iphone 6 o entre el portal Olé i l’actualitat no han passat ni 20 anys! Facebook, Youtube o Twitter en prou feines estan en procés de celebrar el seu desè aniversari.

Encara hi ha algú que dubti que “la digitalització ho ha canviat tot?” En el marc del darrer Espai Factor Humà, en Marc Cortés fa una molt recomanable conferència en la que estructura conceptualment l’evolució que hem viscut, sovint inconscientment, gràcies a aquests canvis. Ara m’agradaria fer-ho en un format més obert, menys estructurat, més intuïtiu, més personal. Com ha afectat i afectarà la digitalització a les nostres vida i a la nostra societat? Algunes reflexions desordenades i gens exhaustives:

  1. El món del treball: per un costat, en els darrers vint anys, el creixement econòmic no ha vingut acompanyat d’un increment en la mitjana dels salaris, accelerant la polarització salarial i la desaparició progressiva dels salaris mitjans. Per l’altre, l’aparició de noves professions (algunes d’elles efímeres) obren noves oportunitats laborals. Us recomano l’especial de The Economist de 2014: “The Third Great Wave”.
  2. El món de la informació: quants de vosaltres sabíeu de PODEMOS abans de la nit de les eleccions europees de 2014? Reconec que jo no en sabia pràcticament res de res, però la perplexitat davant dels resultats em permetia comprendre que hi ha un món paral·lel al meu en què hi passen moltes coses i del qual estic desconnectat. No em considero un incomunicat digital, procuro seguir diferents xarxes socials, diaris digitals i altres eines; però això no significa que no hi hagi espais desconeguts per a mi i en els que hi ha una riquesa extraordinària. Com a la vida real.
  3. El món financer: l’any 1981 es van instal·lar els primers caixers automàtics de la Caixa de Barcelona (primera entitat que va apostar per aquest tipus de tecnologia) i amb ells apareixien les targetes de dèbit. 34 anys més tard el diner físic ha passat a un segon nivell i segueix, mica en mica, desapareixent. No tinc dades exactes però avui en dia l’operativa transaccional bancària es fa fora de l’oficina en un percentatge superior al 80%. L’any 2014 caldrà també recordar-lo per haver estat el de la presentació de l’Iphone 6 que incorpora la tecnologia per fer pagaments amb targeta de crèdit (acord Apple – VISA) i que permet desplaçar una part del negoci de les targetes des de l’entorn financer al tecnològic. Serà bo estar atents d’anotar la data en la que puguem pagar en “apples” o en “googles”, en comptes de dòlars o euros.
  4. El món industrial: més enllà de la deslocalització que provoca desequilibris territorials, la digitalització (robotització) de la indústria comporta una pèrdua accelerada de llocs de treball, i encara no hem sigut capaços de trobar resposta a què fer amb totes les persones que no podran accedir a una feina. Com diu Nussbaum: “Els éssers humans necessiten sentit, comprensió i perspectiva a més de feina“.

El món ha canviat, o millor dit, va començar a canviar fa 20 anys i encara ha de canviar molt més. Les societats canvien quan canvia la tecnologia, però també les “societats canvien quan canvien els seus déus” (Antonio Machado). Hem canviat la tecnologia i els déus; també estem canviant nosaltres.

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.