El perill d'ocultar qui etsLa por a no ser acceptats ens paralitza, ens empetiteix i fins i tot ens fa oblidar qui som realment. Vivim en una societat que malgrat cada vegada es mostri més permissiva i lliberal segueix jutjant cadascun dels nostres moviments, condicionant així la nostra manera de ser i actuar. Morgana Bailey, professional dels Recursos Humans, ens revela en aquesta commovedora ponència que va tenir lloc recentment al TED@State Street de Londres qui és realment i el per què del seu prolongat silenci.

Produït conjuntament pel TED Institute i State Street, una multinacional financera, va tenir lloc el passat novembre a Londres el TED@State Street London, un esdeveniment en el qual els oradors van aconseguir impactar i inspirar a molts dels assistents a través de la riquesa de la seva experiència personal i laboral. Entre ells va destacar el valent discurs de Morgana Bailey, que treballa al departament de Recursos Humans d’una empresa nord-americana de Kansas.

Bailey comença remuntant-nos al seu passat, quan era jove, rebel i sense por a provar coses noves ni a sortir del que era més corrent. Seguia els patrons de qualsevol adolescent fins que un viatge d'estudis a Londres li va canviar la vida. No és precisament casualitat que ens expliqui tot això en aquesta mateixa ciutat, doncs va suposar un punt d'inflexió per a ella.

Va descobrir quelcom de si mateixa que desconeixia fins aleshores, alguna cosa que formava part del seu ser però que tot i així no la deixava ser. Es va convertir en el contrari d'allò que era, va canviar les festes en discoteques i els esdeveniments per amagar-se a la seva habitació. Un cop la por s'apodera de tu és difícil lliurar-te’n i fer un pas cap endavant, assenyala. Durant 16 anys ha viscut espantada i amb temor als retrets i a ser jutjada. Per què?

Pel simple fet de ser: Lesbiana. Paraula que no volia que la definís, ni que condicionés els pensaments o actituds dels qui l'envoltaven. Però era la seva veritable identitat, Morgana Bailey, era homosexual i això no la feia ni millor ni pitjor, la feia ser ella mateixa.

Si la ponent ha tingut el valor de confessar el seu secret, de mostrar-se tal com és i ser capaç de fer el pas cap a davant ha estat gràcies a un article de la revista Advocate que parla sobre els efectes de la homofòbia. Quan el va llegir se'n va adonar que el seu silenci tenia repercussions més greus a llarg termini, i no només socials, sinó que també de salut. L'article ho deixa clar: L'esperança de vida dels gais i de les lesbianes que viuen en ambients de poca acceptació es redueix en 12 anys enfront d'ambients en els quals sí que són acceptats.

Els efectes de l'estrès personal i l'estigma social són una combinació mortal. L'estudi va trobar que els homosexuals de les comunitats on no els accepten eren més propensos a les malalties cardíaques, a la violència i al suïcidi. El problema aquí no resideix en les persones que lluiten per vèncer les seves pors i confessar que són el que són, sinó que resideix en les societats que els envolten, alimentades de prejudicis i poc tolerants als canvis.

“La meva elecció d'ocultar qui sóc realment pot haver contribuït indirectament a aquest mateix entorn i a crear un ambient de discriminació”, apunta Bailey. Igual que ella, moltes altres persones haurien d'adonar-se que la lluita comença per acceptar-se a un mateix, perquè si tu mateix penses que no pertanys al conjunt de gent “ordinària” i per això t'ocultes, t'estàs autodiscriminant. Encara que sembli inversemblant, els majors obstacles per superar són les inseguretats que s'alberguen al nostre interior.

Morgana reflexiona sobre la ironia que suposa treballar a Recursos Humans, una professió que defensa la diversitat social i el seu reflex en el lloc de treball i, tot i així, no fer res per advocar per a això. Totes les empreses i els seus empleats haurien de promoure polítiques contra la discriminació i comprometre's amb la diversitat, doncs al cap i a la fi és el que fa únic i especial el lloc en el qual vivim.

Tots som diferents, no hem nascut a la mateixa ciutat, ni hem llegit els mateixos llibres, ni pensem igual, ni, òbviament, ens agraden les mateixes coses. Tots estem dins del gran sac de la diversitat, sac que no hauria de convertir-se en gàbia per aquells que són considerats diferents per sentir-se atrets per algú del seu mateix sexe.

Igual que el mercat laboral s'ha adaptat a les noves tecnologies, al boom que ha suposat la digitalització o als canviants contextos econòmics, ha d'adaptar-se també a l'època en la que viu i als seus avenços socials, un període en el qual la llibertat d'expressió no té perquè implicar conseqüències negatives, ni l'homosexualitat ser un tabú.

Bailey finalitza la seva conferència més segura de com la va començar, doncs en nomésl 10 minuts ha tingut el valor de revelar quelcom que ha amagat durant 16 anys. Més val tard que mai, diuen, i més si això serveix per ajudar a altres que se senten apartats per ser ells mateixos. Cap de les peces que construeixen el nostre trencaclosques personal és més o menys vàlida. Per això, si confies en tu i t'acceptes tal com ets, els altres no podran retreure't res i molt menys frenar el teu creixement personal.

“Perquè en enfrontar-te a les teves pors, dins teu, podràs canviar la realitat que t'envolta”, conclou Morgana.

 

Accés a la conferència de Morgana Bailey a TED@State Street London: https://www.ted.com/talks/morgana_bailey_the_danger_of_hiding_who_you_are?language=es

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.