Personas, creación de valor compartido y empresas sostenibles (sobre un discurso de César Molins, el ingeniero humanista)Escoltar les paraules d’agraïment del director general d’AMES, empresa guanyadora del  VI Premi Factor Humà Mercè Sala 2014, en rebre el guardó, era com sentir una alenada d’aire fresc, després d’una tanda de declaracions grandiloqüents de tants i tants directius d’organitzacions venent les seves realitzacions de darrera generació, a mitjans de comunicació, conferències i altaveus de difusió de tot tipus.

M’atreveixo a dir que Cèsar Molins és el que podríem definir com a enginyer humanista i que la particularitat del seu discurs rau en que gran part de les seves afirmacions eren absolutament extrapolables a la vida de la majoria de nosaltres. Vegin, si no.

Cèsar Molins ens va parlar de seny, de tractar bé a les persones, perquè s’ho mereixen i, a més, ben tractats tots som més positius i generosos i per tant col•laborem amb el millor de nosaltres per a l’èxit de projectes comuns: en aquest cas l’empresa.

Va defensar la innovació incremental, és a dir, del dia a dia, d’allò que sabem que no funciona i malgrat això deixem de banda tan sovint, perquè ens sembla una nimietat enfrontat al repte de la vida sencera, en majúscules. I, tanmateix, hauríem de saber que si som capaços de resoldre aquestes falles quotidianes, al cap del temps la nostra vida és millor (i la de l’empresa).

Cal mirar a llarg termini. Mirar més enllà, ser capaços d’avançar-nos al que vindrà i posar les bases per enfrontar-ho amb la voluntat de pervivència, de permanència i de millora. El director general d'AMES ens parlava d’empresa, però el seu discurs era fàcilment replicable al model de viure, era d’escala humana - i se li entenia tot-.

I, més enllà del seu discurs, un repàs als valors de la seva empresa ens diu que han entès perfectament allò que els que treballem en l’àmbit de la responsabilitat social i la sostenibilitat ens cansem de predicar: la força de la construcció compartida, del valor compartit dels projectes.

Ah! i no oblidem el sentit comú. Tan rar com una pedra preciosa i al qual el senyor Molins apel•lava per a la construcció de les nostres empreses i per no perdre’ns en la velocitat, de vegades turbulenta, dels temps actuals.

Encara que Cèsar Molins va acabar les seves paraules lamentant que parlava per a un fòrum de “convençuts”, que compartien ja d’entrada moltes de les seves idees i realitzacions, no tinc cap mena de dubte que, entre las persones que l’escoltàvem en aquell auditori, no vaig ser l’única que vaig pensar: aquest senyor no podria explicar la seva visió i fer-ne seguidor a un nombre rellevant d’empresaris d’aquest país “invencible” que, segons les seves paraules, podríem arribar a ser?

Acabem: pels que no hi vàreu ser, i per si trobeu un moment, aquí teniu el link: https://www.youtube.com/watch?v=N6kkirdoAy8

Articles relacionats / Artículos relacionados

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.