Noves reflexions sobre el capital al segle XXILa desigualtat econòmica no és cap novetat, és més, es podria considerar una condició sine qua non per a l'existència de les societats capitalistes. Thomas Piketty, economista francès que va causar sensació a principis d'aquest any amb el seu llibre El Capital al segle XXI, parla sobre les seves preocupacions i prediccions sobre el tema en aquesta conferència que va oferir recentment al TEDSalon Berlin.

La ponència va tenir lloc el passat 23 de juny a Berlín, en el primer esdeveniment oficial TED celebrat a Alemanya. Sota el títol “Tasts de coneixement” es van emmarcar xerrades de 15 participants que, a través de les seves idees i coneixements, van explorar les forces de la innovació política, científica i tecnològica que ens condueixen a un canvi que avança a passos engegantits.

Thomas Piketty, director d'estudis a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS), va ser nomenat al 2012 com un dels 100 pensadors globals més influents. El seu nom ressona cada vegada més als debats d'actualitat econòmica i és considerat un dels pioners en la recent literatura sobre desigualtat. Estructura el seu pensament al voltant d'una idea clau que repeteix al llarg d'aquesta conferència: la creixent desigualtat en la distribució de la riquesa.

El capital al segle XXI exposa com es produeix la concentració de la riquesa i la seva distribució durant els darrers 250 anys. Introdueix una simple fórmula: r > g, és a dir, que el retorn (Return) sobre el capital és generalment més alta que el creixement econòmic (Growth). No és més que una conclusió que mostra la desigualtat en la distribució dels ingressos i la riquesa al món, un tema amb el qual tots estem familiaritzats.

Comença el seu discurs parlant de la tendència a que la taxa d'interès del capital superi la taxa de creixement de l'economia, un fet que dóna lloc a una alta concentració de la riquesa. No obstant això aclareix que encara que es centri en aquesta simple força, existeixen també altres forces molt importants per entendre i explicar la situació econòmica actual. Explicita a més que encara queden per recollir una gran quantitat de dades necessàries.

Aquest aclariment podria ser resultat de les nombroses crítiques que ha suscitat entre molts altres experts, que ratllen de dubtós l'anàlisi de dades fet per Piketty. Financial Times va ser un dels primers mitjans en posar en dubte la metodologia utilitzada i les seves conclusions. Segons Chris Giles, editor econòmic de FT, l'economista francès comet errors en les projeccions que fa per a èpoques de les quals no hi ha informació, en el mètode que usa per a diferents països i en un ús tendenciós de les estadístiques per provar la seva principal tesi.

Això ha estat recolzat per altres importants sectors de la premsa conservadora anglosaxona. Fins i tot l'economista Xavier Sala i Martín opinava sobre el tema en una entrevista amb Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio.

En defensa de Piketty va sortir un mitjà d'indubtable filiació capitalista: The Economist, que al·legava que la majoria de dades recollides per Piketty han estat usades per crear el World Top Income Database, una iniciativa web promoguda per investigadors  del Institute for New Economic Thinking de la Oxford Martin School, que pretén proporcionar accés digital a totes les dades existents sobre rendes. Aquest diari no és l'únic que es posiciona a favor de l'economista, doncs al voltant de la seva figura i del seu llibre fins i tot s'ha creat un moviment denominat Pikettymania.

Una cosa és clara i és que les tesis del científic social francès han influït molt al món anglosaxó, ja sigui entre aquells que les recolzen com entre els seus detractors.

Al final de la mateixa conferència TED, Bruno Giussani llança algunes qüestiones a Piketty sobre els arguments que s'han anat plantejant en contra del seu punt de vista. Un dels arguments és que la desigualtat econòmica no és només una característica del capitalisme, sinó que n'és un dels motors. Piketty creu que la desigualtat no és un problema per se, sinó que el problema resideix en el grau d’aquesta desigualtat, doncs si es fa massa extrema es torna inútil per al creixement.

Una altra qüestió que planteja Giussani és la més controvertida i la que sustenta gran part de la crítica feta a Piketty: “Se t'ha acusat de triar dades intencionadament per justificar la teva teoria. Què respons a això?” L'autor, segur de sí mateix, confessa que el propòsit del seu llibre era estimular el debat i per tant està feliç d’haver aconseguit un dels seus objectius, ja que si no volgués tenir un diàleg obert i transparent no hagués publicat totes les dades i càlculs detallats.

Com a conclusió fa algunes propostes de cara al futur també amb la finalitat de millorar la seva metodologia. Entre altres coses, advoca per la necessitat de més transparència financera, fet que es tradueix en un registre global dels actius financers o una major coordinació internacional en matèria d'impostos sobre la riquesa.

Ja siguin més o menys encertades les premisses de Thomas Piketty, del que no hi ha dubte és que ens trobem davant el nou guru de l'economia mundial, “el nou Karl Marx” del segle XXI.

 

Accés a la conferencia de Thomas Piketty al TEDSalon Berlin: https://www.ted.com/talks/thomas_piketty_new_thoughts_on_capital_in_the_twenty_first_century?language=es

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.