Mar GayaEl passat 16 de setembre, en el marc de la Setmana dels Horaris, vaig tenir l’honor de la mà de la Fundació Factor Humà de participar en l’acte dedicat al paper de les organitzacions en aquesta transformació. Les ponències de les persones representants de la Universitat Oberta de Catalunya, MC Mutual i KH Lloreda van ser realment interessants i, el que per a mi és més important, varen visibilitzar no només bones practiques, sinó que fer-ho bé és possible.

Campanya “Te corresponde, nos corresponde” de la Creu Roja

Les tres experiències varen posar de manifest que racionalitzar horaris de treball i incorporar iniciatives com la flexibilitat, el teletreball o les escoles bressol al centre de treball, no només facilita que les persones puguin desenvolupar-se en les diferents esferes de la seva vida, sinó que, i crec que amb una relació causal, són més felices.

Quelcom que em va cridar l’atenció a partir d'una de les ponències: com les iniciatives de racionalització del temps promouen un canvi en els estereotips de gènere, sobretot aquells que fan referència a l’àmbit domèstic i de la cura, funcions atribuïdes majoritàriament a les dones. I és que encara que les polítiques de conciliació són percebudes perquè siguin les dones les principals usuàries, quan les organitzacions faciliten l’ús d’horaris més equilibrats estan facilitant que els homes conciliïn.

Les organitzacions tenen el poder d’influir sobre la societat i millorar-la.

Crec que no cal fer esment a estadístiques per fer-nos conscients que és el col·lectiu femení el que encara es fa càrrec de la majoria de feines de l’àmbit domèstic. Però aquest fet, lluny de ser només un tema cultural, es tracta segons l'OCDE d’un problema que amenaça l’economia i desenvolupament d’un país.

Per tant, en la meva opinió, es fa necessari millorar la racionalització dels nostres horaris i alhora transformar la vida privada per transformar la vida pública (la frase és de l'ex consellera de Treball Mar Serna). En aquest sentit el col·lectiu masculí encara no s’ha integrat a l’àmbit reproductiu -o domèstic- de la mateixa manera que ho han fet les dones a l’àmbit públic.

Mar GayaPer què? Hi ha tota una sèrie de creences vinculades a l’estereotip de gènere fortament arrelades que cal remoure. Per exemple:

  • - Les tasques domèstiques no són treball. En les economies preindustrials gairebé totes les activitats que realitzaven homes i dones es denominaven treball. Amb la industrialització una part de la producció se separa del lloc de la vida i es comença a produir per als mercats. Malgrat que part important de les activitats necessàries per a la vida continuen realitzant-se a la llar, a partir d'aquest moment perdran la seva categoria de treball.[1]* Per tant qui es fa càrrec del treball domèstic passa a considerar-se socialment que no treballa.
  • - El “treball” domèstic no té valor. Aquesta és una creença bastant comuna i no només respecte l’àmbit domèstic, sinó per a qualsevol feina exercida majoritàriament per dones. Adoneu-vos com les feines de major prestigi acostumen a anomenar-se en masculí, per exemple “metges”, malgrat que les dones són des de fa alguns anys al voltant del 70% d’alumnat que finalitza la carrera de Medicina. En canvi, malgrat que ha augmentat la incorporació dels homes a la professió d’infermeria, es continua fent referència a “les infermeres.”

D'aquesta manera, qui es voldria incorporar a un àmbit poc reconegut socialment i que et relega a la categoria de paràsit? Realment els missatges no són massa persuasius...

Per tant, al mateix temps que es treballa amb iniciatives tan potents com la Reforma Horària cal també generar un model que refusi el presentisme i incentivi una participació activa dels homes en l’àmbit de la cura. Per si serveixen, ofereixo uns quants arguments:

  • - L’àmbit domèstic és aquell on els éssers ens formem com a persones, és l’àmbit dels afectes i on es desenvolupen moltes de les competències pròpies de la intel·ligència emocional. Les mateixes competències que es posen de rellevància en l’exercici del lideratge 3.0.
  • - És en aquest mateix àmbit on es desenvolupen tota una sèrie de competències transversals. Capacitats d’ampli espectre no específiques d’una ocupació però aplicables a moltes feines i contextos. Són exemples de competències transversals la comunicació, la resolució de problemes, l'organització del treball, la gestió del temps, etc. Aquest video ho il·lustra perfectament
  • - Els treballs domèstics suposen al voltant d’un 30% del PIB. L’INE ja va publicar al 2003 “una cuenta satélite de los hogares en España”. En tot cas no deixa de sorprendre’m que aquest any en el càlcul del PIB s’introdueixin activitats il·legals, com el tràfic de drogues o la prostitució, i es segueixi ignorant que el treball domèstic és un dels grans determinants de la qualitat de vida.

Si a les nostres empreses treballem la RSC (Responsabilitat Social Corporativa), siguem coherents i impulsem, especialment des de la funció directiva, un canvi cultural que estimuli la RSP (Responsabilitat Social Personal)[2]* ara per ara en mans de les dones.

Necessitem aquest canvi de paradigma per tal que dones i homes puguin participar en igualtat de condicions i que imatges com aquesta, que il·lustren l’actual malbaratament de talent femení, passin a la història.

 

Accés a pàgina web dels actes realitzats durant la Setmana dels Horaris: http://www.reformahoraria.cat/#!setmana-del-temps/c1fpi


*[1] C. Carrasco “Tiempo de trabajo, tiempo de vida ¿reorganización o conciliación? http://www.ciudaddemujeres.com/articulos/Tiempo-de-trabajo-tiempo-de-vida

*[2] Aquest concepte me’l va ensenyar Immaculada Pulido, fent referència a la seva activitat en Responsabilitat Social com a professional autònoma.

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.