La Fundació Factor Humà organitza un Teatre-fòrum al Teatre Lliure amb el director de l’obra L’onada, Marc MontserratEl passat 9 d’abril, la Fundació Factor Humà va organitzar una trobada dirigida al Grup de Directors/es de Recursos Humans de la Fundació per anar al Teatre Lliure, concretament ens vàrem trobar a una de les “joies de la corona” del teatre català, el Lliure de Gràcia. S’hi representava L’Onada, un dels èxits de la temporada anterior: la història de l'experiment que va portar a terme un jove i carismàtic professor a Califòrnia, als anys seixanta.

La Fundació Factor Humà organitza un Teatre-fòrum al Teatre Lliure amb el director de l’obra L’onada, Marc Montserrat

Aquesta es la trama: la Guerra del Vietnam, la música rock i les marxes antiracistes del doctor Luther King són a totes les converses. Ron Jones és professor d’un institut i intenta ensenyar als seus alumnes d’Història com es va poder forjar la societat que va donar peu a l’Alemanya dels anys 30 i 40, al Nazisme i als camps de concentració i extermini. Per fer-ho engega un experiment: durant diverses setmanes els alumnes hauran de seguir unes normes estrictes que els permetran experimentar, des de dins, i en primera persona, que fàcil que és convertir-se en part d’un aparell totalitari. Ells accepten, primer a desgrat i després amb un entusiasme progressiu, fins al punt que el petit experiment corre el risc d’escapar-se de les mans de Jones…

L'organització d’aquest acte fou possible gràcies a Francesc Beltri, membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà, que fa dos anys ens posà en contacte amb membres del Patronat del Teatre Lliure per explorar possibles col·laboracions. Maria Martínez, una de les fundadores del Teatre Lliure fou qui ens va aconsellar l’any 2012, anar a veure l’obra Quitt i qui en aquesta ocasió ens va seleccionar L’Onada. No es tractava, però, de veure l’obra i prou, sinó sobretot de poder conèixer de la ma del seu director, Marc Montserrat Drukker, el per què es va interessar per aquesta història real i els cinc anys que ha treballat amb l’ajut de l’Ignacio Garcia May fins acabar dirigint-la. Així, una vegada finalitzada la representació, varem passar al bar del teatre i tot sopant amb en Marc varem escoltar amb molt d’interès tot el que li ha suposat aquest projecte.

Per part de qui va seleccionar l’obra i organitzar el debat posterior, va semblar interessant la possibilitat de parlar sobre un text que demostra que la manipulació dels sentiments, de la voluntat i de les actuacions en les persones és possible. Un text que il·lustra molt bé el mal que pot arribar a fer la manipulació.

Fotografia sopar trobada diper's del 09/04Maria Martínez escriu: “No volem que aquesta experiència quedi aquí. Pensem que el teatre és un magnífic instrument de transmissió, d’estimulació de pensament, de reflexió i de comprensió d’emocions, pròpies i alienes. Els qui treballem pel benestar de les persones estem acostumats a posar en marxa les nostres capacitats d’anàlisi i comprensió. Amb el teatre ho podem fer partint d’un estímul, un espai diferent de compartir les nostres inquietuds incorporant aquesta eina singular. No ens hi juguem cap disseny de projecte, cap resultat de tipus professional/social. Segur que hi aprendrem alguna cosa útil”.

I així va ser. El meu testimoni respecte del que vàrem viure aquella nit és que l’obra serà difícil d’oblidar: el text és fantàstic, el protagonista Eduard Farelo em va sorprendre, el grup de joves actors i actrius els vaig trobar molt talentosos i l’escenografia, impactant. Però amb el que més vaig gaudir va ser escoltant durant dues hores la passió d’en Marc Montserrat per aquest projecte, que li toca ben de prop per experiències personals que l’han dut a investigar fins el darrer detall del que va passar. Em va impactar saber que el propi Ron Jones va assistir a l’estrena de l’obra a Barcelona i el molt que li va agradar. Es una versió més fidedigna que no pas la pel·lícula que feu l’any 2008 Dennis Gansel, amb el mateix títol. Li desitjo molts èxits al Marc - l’obra s’estrenarà a diferents ciutats del món, és un artista excepcional.

Seguidament, el testimoni de tres dels directors/es de Recursos Humans de la Fundació que varen assistir:

L’obra L’Onada ja és prou potent per ella mateixa. Per a tots els que treballem en les relacions personals és impressionant veure l’impacte que podem generar amb les nostres actituds i com de fràgils i influents som els éssers humans tant per allò positiu com per allò més negatiu. La Fundació no només va organitzar la possibilitat d’assistir a l’obra si no també ens va permetre poder compartir l’experiència de forma conjunta gaudint de la xerrada posterior amb el seu director, una persona potent, carismàtica i que va compartir amb nosaltres la seva experiència i inquietuds. Desitjo que amb la col·laboració i participació de tothom puguem seguir gaudint d’aquests moments. Gràcies als que ho heu fet possible!
Maria Franquesa, directora de Recursos Humans de Softonic

L'experiència de poder compartir amb una persona que lidera un equip, que treballa amb una metodologia molt pautada, sense deixar res a la improvisació, amb cura fins el darrer detall, ha estat molt interessant. Es curiós veure el lideratge de persones d'altres àmbits amb els qui no acostumen a relacionar-nos-hi.
Tomàs Llompart, director de persones de Suara

L’Onada em va impressionar tant que hi vaig tornar aquella mateixa setmana amb la meva filla adolescent.
Puri Pinilla, Directora de Recursos Humans de Grupo Edebé

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.