L’ocàs de FagorSegons un reportatge recent d’Informe Semanal a TVE el cas de la crisi de Fagor, l’empresa més significativa de la Corporación Mondragón, es pot presentar com la darrera conseqüència de l’esclat de la bombolla immobiliària espanyola i que en aquest cas afecta una de les joies de la corona industrial i cooperativa basca. Tanmateix, Fagor no és representativa del conjunt de les societats cooperatives, ja que les xifres demostren que fins ara estan aguantant molt millor que les societats mercantils.

Ver vídeoInforme Semanal - El ocaso de Fagor

La incertesa sobre el futur dels treballadors de la Cooperativa Fagor, actualment en concurs de creditors, segueix latent al municipi basc de Mondragón, on bona part dels seus habitants hi treballen o hi han treballat alguna vegada. El seu tancament pot suposar l’acomiadament de més de 4.000 treballadors directes i indirectes només al País Basc.

Però la clausura de la Cooperativa, a més de tenir un cost humà, també té un valor simbòlic pels habitants de la localitat, que van confiar en aquest sistema i que va esdevenir el símbol de la recuperació econòmica durant la postguerra.

Fagor va néixer de la mà de cinc estudiants d'una escola politècnica a Mondragón i del creador d'aquesta escola i capellà de la seva parròquia, José Maria Arizmendi. La idea era impulsar el cooperativisme basc per pal·liar l’atur i les penúries de la postguerra. Les característiques de l’organització es convertirien en l’embrió de la Corporación Mondragón, actualment el grup cooperativista més gran del món.

Paradoxalment, Fagor va viure la seva època daurada durant la crisi dels anys 80, mentre tot el conjunt de l’economia s’ajustava el cinturó. La Cooperativa no només va resistir, sinó que va créixer. I un cop van arribar als 23.000 llocs de treball i a unes xifres de vendes equivalents a 2.000 milions d’euros, van decidir començar el procés de internacionalització a Mèxic i, més tard, a França.

La bombolla immobiliària va propulsar la fabricació d’electrodomèstics per omplir molts dels 700.000 pisos anuals que es van construir a Espanya sense parar des de mitjans anys 90 fins al 2008. Quan la bombolla va esclatar, les decisions d’expansió que s’havien pres es van començar a qüestionar i la Cooperativa va entrar en una deriva irremeiable. Les dimensions de la catàstrofe han sorprès fins i tot als treballadors i cooperativistes: “Semblava que això anava a ser el paradís i de cop vam començar a veure que la cosa anava cada vegada pitjor. El que no pensàvem era que ens portaria al desastre del tancament de la cooperativa”, afirma Ramón, cooperativista jubilat.

Però malgrat el fracàs econòmic, Corporación Mondragón no vol oblidar els valors que sustenten el model cooperativista, i s’ha compromès a salvar bona part dels llocs de treball a través de la recol·locació dels treballadors entre les altres cooperatives del Grup. Segons el president de Fagor, Xabier Bengoetxea, aquest grup cooperatiu compta amb sistemes perquè la caiguda sigui menys dolorosa: “Nosaltres, dins de Corporación Mondragón, tenim mecanismes de solidaritat des del punt de vista de la reubicació per ajudar-nos els uns als altres. Aquests mecanismes han funcionat durant molt de temps i estic convençut de que seguiran funcionant i que serem capaços de donar solució a les persones que es quedin sense feina”.

L’enfonsament de Fagor sembla trencar amb el mite de que les cooperatives són immunes a les crisis. Però no hem d’oblidar que la seva sort no ha estat la mateixa per a la resta de 22.000 cooperatives que hi ha a Espanya: des de l’inici de la crisi econòmica actual el percentatge de tancament de cooperatives ha estat molt inferior al de les empreses mercantils.

Marta Enciso, investigadora sobre cooperativisme a la Universidad de Deusto, no dubta que, malgrat el resultat de Fagor, el model cooperativista té més avantatges que no pas inconvenients: “És un model bo, democràtic, molt lligat al territori. Cal reconèixer a Fagor, al Grupo Mondragón i a la resta de les cooperatives els efectes positius que tenen en l’economia tant a nivell local com a nivell internacional".

Fagor es troba en la corda fluixa però, malgrat tot, segons els compromís de la Corporación Mondragón, es salvaran 1.000 llocs de treball. A partir d’ara hauran de ser els administradors judicials els que decideixin qui i com es cobraran els deutes adquirits i que ascendeixen a gairebé 1.000 milions d’euros.

 

També pots veure el reportatge d’Informe Semanal en aquest enllaç del web de RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-ocaso-fagor/2132547

Articles relacionats / Artículos relacionados

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.